LITERATURA

Literatura és l'art d'escriure. Etimològicament, el mot deriva de la paraula llatina litteratura, el sentit original de la qual n'és: Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit, essent aquesta la traducció de l'expressió grega γραμματικ`η τeχνη.

Tanmateix, el concepte de literatura és més ampli, ja que es pot considerar la literatura com el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc.( l'Encilopèdia . Enciclopèdia Catalana, SAU.)

Abans d'enfonsar-nos en l'abisme del problema “que és “ la literatura, agafem-nos a un lleuger salvavides:  la nostra interrogació enfocarà, en primer lloc, no l'ésser mateix de la literatura, sinó el discurs que, com el nostre, assaja de parlar-ne.

Diferència de recorregut més que no d'objectiu final; però, qui ens  dirà si el camí seguit no té més interès que el punt d'arribada?  Cal començar per formular un dubte sobre la legitimitat de la noció de  literatura: no és pas perquè :el mot existeix o perquè  és a la base d'una institució universitària, que la qüestió esdevé obvia. Hom podria trobar raons per aquest dubte, i raons ben empíriques.

 No ha  estat feta encara la història completa del mot i dels seus equivalents a totes les  llengües i a totes les èpoques; però una ullada, ni que sigui superficial, sobre  la qüestió ens convenç que no ha estat sempre present. Es ben recent, en les  llengües europees, el mot “literatura” , en el seu sentit actual: amb prou feines  data del segle XIX .  Es tracta, doncs, d'un fenomen històric i de cap manera  “etern”? D'altra banda, hi ha un bon nombre de llengües (Africanes  , per exemple) que no coneixen pas cap terme genèric per designar totes les produccions  literàries.(T.Todorov,(1995) La notion de littérature al volum miscellani d'hornenatge a Emile Benveniste intitulat Langage, discours, société , ps. 352-364.)

La literatura és el coneixement i ciències de les lletres. Etimològicament també deriva de la paraula llatina littera, que significa "lletres".Diccionario de autoridades, Real Academia Española, volums I-VI, 1a edició, publicada el 1726-1739. Edició facsímil, Editorial Gredos, 1963, tres volums.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot, hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els texts escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les "de gènere" (novel·la "rosa", "de lladres i serenos", etc.). Els temes són força variats, però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca. Viquipèdia.org ,L’enciclopèdia Lliure,  Literatura  

La literatura és llengua i cultura alhora (en el sentit d’art i d’història), però el seu ensenyament  no s’ha enfocat mai des del punt de vista de les ciències socials, sinó des de les ciències del llenguatge. Bordons,G.(1994).Visió sincrònica sobre didàctica de la literatura. Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, 1. 27-36.)

Segons Castagnino,La paraula literatura adquireix de vegades el valor de nom col·lectiu quan s'anomena el conjunt de produccions d'una nació, època o corrent: o bé és una teoria o una reflexió sobre l'obra literària, o és la suma de coneixements adquirits mitjançant l'estudi de les produccions literàries.

 Altres conceptes, com el de Paul Verlaine, apunten a la literatura com una cosa supèrflua i encartonada, necessària per a la creació estètica pura. Posteriorment, Claude Mauriac, un escriptor i periodista francès, va proposar el terme "aliteratura" en contraposició al de «literatura» en el sentit despectiu que li donava Verlaine.

 Totes aquestes especificacions fan de la literatura una proposta que depèn de la perspectiva des de la qual es realitza el corresponent enfocament. Així, Castagnino conclou que els intents de delimitar el significat de «literatura», més que una definició, constitueixen una suma d'adjectivacions limitadores i específiques. Si es considera la literatura d'acord amb la seva extensió i el seu contingut, la literatura podria ser "universal" si abasta l'obra de tots els temps i llocs; si es limita a les obres literàries d'una nació en particular, és "literatura nacional". Les produccions -generalment escrites- d'un autor individual, que per tenir consciència d'autor -de creador d'un text literari- sol signar la seva obra formen part de la "literatura culta", mentre que les produccions anònimes, fruit de la col·lectivitat i de transmissió oral -de vegades recollides posteriorment per escrit-, conformen el corpus de la "literatura popular" o tradicional. R.H. Castagnino ¿Qué es la literatura?(1992). La abstracción: Literatura, naturaleza y funciones de lo literario.)

Iván Vilar García