Iván Vilar

                                                     

                                                          AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

Recorde quan era menut i encara no anava a l’escola que sempre em llegien llibres i contes a casa, tant els meus pares com les meues germanes majors. Quan vaig començar en preescolar ja no sols em llegien, sinó que jo també vaig començar a llegir pel meu compte , ara mateix en venen al cap llibres com Teo Desdejuna o Teo va d'excursió , supose que algun llibre més llegiria pel meu compte quan era tan menut però no puc recordar els noms.

En començar primària vaig començar a llegir llibres per a classe, tant en valencià com en castellà, llibres que quasi sempre eren del “ barco de vapor”, encara ara recorde eixes portades dels llibres de color taronja o roig, depenent del nivell de dificultat. No m’agradava massa que m’obligaren a llegir llibres que jo no havia triat, i és que ni tan sols teníem unes llistes per triar-ne un , el mestre ens imposava el llibre que havien de llegir. A mi m’agradava llegir, però no que m’obligaren a fer-ho. Jo preferia els meus llibres heretats de les meues germanes de les aventures dels “5” que potser eren més llargs però m’entretenien més, o també llegia pel meu comte llibres de “ Mickey Mouse o el Pato Donald” que tenia sobre invents i cosses així.

Però al arribar a secundària, la cossa no millorà .Si bé  em donaven una llista de llibres per a triar i hi havia una gran varietat, recorde títols com Mor una vida, es trenca un amor, Diari d’un jove maniàtic, El diari de l'oncle Oswald, el problema era que els havies de llegir cada dues setmanes i em sentia massa pressionat a llegir, i acabava triant llibres més curts encara que no m’apassionaren. I la veritat es que la cossa no millorà molt quan en literatura castellana  ens feien llegir les denominades “grandes obras” com La Celestina o La Colmena

Quan jo gaudia llegint era a l’estiu , on podia llegir el que realment jo triava, devorava llibres, còmics i tot el que queia en les meues mans. Va ser en aquell moment , a finals de BUP , quan em vaig aficionar realment a la lectura i fins a la data de hui segueix llegint tot el que puc, realment m’agrada llegir molt abans d’anar a dormir, és un moment de relaxació que es casi imprescindible cada nit.

He descobert escriptors, llibres, còmics i revistes que m’han canviat la vida i estils i autors que no pensava que m’agradarien tan com m’agraden. Són imprescindibles per a mi Orson Scott Card i la seua saga El Juego de Ender,El petit princep, Alicia en el país de las maravillas, Mark Haddon ,Amelie Nothomb, Carlos Ruiz Zafón, Terry Pratchet, David Levitt, ... així com Quino i “ Mafalda”, Urasawa, els còmics de Marvel, els còmics japonesos, els llibres de mitologia ...

Crec que el sistema educatiu fomenta la lectura de forma equivocada i els xiquets i xiquetes no poden desenvolupar el gust per la lectura tan bé com deurien si els obliguem a llegir llibres sense consensuar-los amb ells prèviament. Conec massa casos de persones de la meua generació que mai podran considerar la lectura com una afició , pel fet d’haver sigut en un temps passat una obligació.

                                                         GIMCANA POÈTICA

Aquesta gimcana poètica forma part de la Setmana d’Activitats Complementàries que va tindre lloc a principis del mes de Març d’aquest 2015 , en concret aquesta activitat es va realitzar el dia 5 de Març.

Com el seu propi nom indica l’activitat va consistir en una gimcana que tractava d’apropar la poesia als alumnes del grau de magisteri, però que pot ser aplicada a qualsevol edat escolar.

La gimcana estava dividida en quatre proves diferents que vam realitzar en equips, el nostre era l'equip 3 :
La primera  prova , Cal·ligrama Feliç, consistia a escriure un cal·ligrama que aportara alguna idea de felicitat i una volta escrit penjar-lo en algun lloc de la universitat.

La segona prova, Traca de rimes, aquesta prova consistia a triar una de les paraules que estaven lligades a una corda i escriure paraules que rimaren amb ella. Després devíem crear un poema usant les noves paraules. Finalment vam penjar les paraules i el poema a la traca.

La tercera prova, Versos molt sentits, la prova consistia a recitar uns versos amb una emoció concreta, al nostre grup li tocà la sensació d'enuig . Vam gravar el poema recitat amb enuig amb el mòbil, li vam ensenyar a la jutgessa de la gimcana i vam passar a la següent prova.

La  quarta prova i ultima , Poema Objecte, consistia a crear un poema mitjançant objectes o la unió o composició d’aquests. El nostre grup vam fer una torre de cadires i la vam pujar damunt d’un banc , i al sobre de tot li vam col·locar un llibre obert. Volíem plasmar les dificultats en què ens trobem tots els que volem formar-nos i les traves que ens col·loquen els governs, per a què l’educació sols siga assequible per a uns quants.

Aquesta activitat em va paréixer força interessant, ja que permet acostar la literatura i la poesia als xiquets d’una manera lúdica , a la vegada que competent. Els nens treballen conceptes com la rima, aprenen a rimar, fomenta el treball en equip ,la imaginació, també es treballen emocions ,creativitat, en definitiva una manera molt activa per a què els nens i els no tant nens ens motivem a l’hora d’aprendre.

                                           RECOMANACIÓ  DE LECTURA 

                                         

                                                RECOMANACIÓ  DE LA  2ª LECTURA 

                                          

GÈNERES LITERARIS : UTILITAT DIDÀCTICA

  

La comunicació, de caràcter oral o escrit, s'estableix tenint com bastida els gèneres discursius, això és, enunciats de forma relativament fixa i estable dels quals ens valem en la pràctica discursiva per comunicar-nos, encara que no identifiquem la seva existència teòrica, com afirma Bakhtin (1992).

Segons  afirma Colomer (2005), els hàbits culturals han canviat i l'espai ocupat per la literatura ha hagut de ser reestructurat per donar lloc als nous sistemes culturals, nascuts de les noves tecnologies. S'acabava el consens sobre la importància d'inserir gèneres literaris com a mostres lingüístiques a favor de la inserció de gèneres no literaris més relacionats amb la forma d'expressió quotidiana.
Fa falta que creences antigues i infundades sobre l'arbitrarietat, l'artificialitat i la incomunicabilitat dels gèneres literaris es rebutgen i que el mestre puga trobar en aquests textos elements que servisquen com a motivadors per a la pràctica de la comunicació.
Alguns dels principals arguments per a l'abandó de l'ús de gèneres literaris apunten a l'artificialitat del discurs i la falta de comunicació.
Segons Mendoza (2002), es pot apreciar en el discurs literari un continu que acomoda el discurs quotidià i el discurs poètic, sense ruptura entre ambdues formes, doncs aquestes es recolzen en els principis que regulen l'ús i l'estructura dels significats, d'aquí la importància de treballar amb gèneres literaris a les classes.
La gran dificultat és que no se sol reconéixer els gèneres literaris com a pràctiques socials, la qual cosa allunya bastant l'anàlisi d'aquests com a mostres autèntiques de llengua. Els gèneres literaris estan essencialment associats a un sistema lingüístic no funcional, desconnectat del llenguatge present en les interaccions quotidianes.

Com apunta Mendoza (2004), l'obra literària és, en principi, una creació artística, però quan aquesta s'utilitza a les classes, desperta possibilitats didàctiques de formació lingüística, perquè en el seu discurs es connecten les convencions de l'ús quotidià amb els usos particulars de naturalesa estètica i creativa, de manera que el gènere literari presenta, alhora, les vinculacions amb el que és normatiu i amb el que és pragmàtic.
El gènere literari adquireix importància, també, en l'ensenyament de llengües estrangeres perquè a més de complir les seues finalitats lúdiques i estètiques, pot assumir altres papers en la formació de l'alumne, ja que porta amb ell un valor cultural, pragmàtic i sociolingüístic. Possibilita que l'alumne perfeccione una sèrie d'elements que li condueixen al domini ampli de la llengua fique com per exemple: desenvolupar l'habilitat lectora; ampliar el domini del lèxic; tenir accés als diversos registres lingüístics; perfeccionar l'habilitat d'escriptura; propiciar debats significatius que auxilien el desenvolupament de l'habilitat oral, entre altres avantatges.
Un altre avantatge de portar a classe gèneres literaris està directament vinculat amb l'oportunitat de treballar amb els diferents registres: culte, informal, juvenil, argot, regionalismes, és a dir, elements que formen part de la llengua col·loquial.
Des del punt de vista didàctic, esta clar que un dels principals objectius d'una classe de llengua és promocionar un ambient favorable a l'ús de la llengua, així com col·laborar perquè l'alumne desenvolupe la comunicació i la percepció de la funció social del llenguatge.

Per tot el que s'ha dit anteriorment, els gèneres literaris són bastant representatius per formar part de l'escenari de l'ensenyament de la llengua en el context educatiu de l’escola .

REFLEXIÓ DE LA 2ª SETMANA COMPLEMENTARIA

La setmana del 20 al 25 d’abril es va celebrar la segona setmana complementaria, d’aquest quadrimestre , l’activitat es tractava d’una dramatització per part de l'alumnat d’un comte que ens va contar la coordinadora de l'activitat Nuria Olmos. El conte anava d’una xiqueta que vivia en un poble on existia la màgia i les bruixes, devíem imaginar que estàvem al món de Oz.
L'activitat va consistir a representar el conte, havíem de fer servir la nostra creativitat per a fer la dramatització del conte.
Va ser una activitat gaire interessant pel fet que vam treballar amb la nostra creativitat, i a l’hora de poder fer una activitat així en xiquets de primària o infantil , és importantíssim que puguen expressar-se amb la seua imaginació , ja que per desgràcia a l’escola molts cops se’ns oblida treballar coses tan importants com aquestes. La majoria de mestres a l’escola se’n capoten en complir els objectius que marquen les lleis i no dediquen temps a treballar els sentiments, la imaginació i la creativitat dels xiquets. I tot sense deixar de treballar el que ens ocupa ,en aquest cas la literatura.
Per una altra banda amb aquesta activitat vam treballar altres cosses que a l’hora de treballar amb xiquets són molt importants, com el treball cooperatiu i el treball en equip. I sobretot treballar el consens que rares vegades es treballa a l'aula i que des de el meu punt de vista és fonamental per a saber afrontar conflictes dins i fora de l'aula.

En definitiva em semblà una activitat molt interessant tant per a treballar la literatura, com la creativitat i el treball cooperatiu, en nosaltres mateix i per a treballar amb els nostres futurs alumnes.

                       KAMISHIBAI

                               

Kamishibai, significa "teatre de paper" i és una forma de comptar contes, popular al Japó. El kamishibai té una màgia que acapara de forma especial l'atenció de l'audiència, preferentment dels xiquets.

Està format per un conjunt de làmines que tenen un dibuix en una cara i text en l'altra. El seu contingut, generalment en forma narrativa, pot referir-se a un conte o algun contingut d'aprenentatge.

La lectura/interpretació de Kamishibai es realitza col·locant les làmines en orde sobre un suport, "butai" o teatret de tres portes, de cara al públic i lliscant les làmines l'una darrere de l'altra mentres es llig el text. Es necessita un intèrpret que llig el text mentres els espectadors contemplen els dibuixos.

En l’escola podem treballar-lo de dues perspectives:

•   Com una tècnica més de narració oral.

• Com a Taller en què els alumnes participants aprenen a interpretar/llegir els kamishibais i creen els seus propis kamishibais que deixen per a la biblioteca del col·legi. Els interpreten en les classes i en sessions obertes a les famílies en el col·legi i en alguna biblioteca pública. Ocasionalment, en les classes amb els professors respectius, tutors o d’anglès, es realitza una activitat semblant a la del Taller de kamishibai.
  
  Dins de l'elaboració d’aquest taller podem suggerir als estudiants de 3r cicle que elaboren un kamishibai sobre algun esdeveniment que haja passat en el col·legi últimament i que una vegada elaborat l’interpreten als alumnes de 1r cicle. A continuació els alumnes de 1r cicle inventaran una història que continue la història contada pels alumnes de 3r cicle que convertiran en kamishibai i que interpretaran per als alumnes de 2n cicle. Finalment seran aquestos qui inventaran una història per continuar la dels menuts i seguint el mateix procediment li explicaran als majors del col·legi.
  
  D’aquesta manera tots els alumnes de primària participen en l'elaboració e interpretació del kamishibai implicant-se de forma directa i treballant la literatura d’una manera més original i divertida.
  
  És una tècnica molt atractiva de narració oral amb què els xiquets gaudeixen en grupque anima els xiquets a la lectura i de forma especial a escriure contes.
  Compromet els participants en el Taller de Contes a fer activitats per al col·legi: crear el seu kamishibai treballant en equip i interpretar/llegir en públic, assumint amb responsabilitat els compromisos adquirits. A més es desenvolupa entre l'alumnat dels distints nivells una interacció molt satisfactòria i enriquidora per a tots.

                              

Els textos del kamishibai

Els textos són senzills, clars i directes; històries simples, amb frases curtes i fàcils i ús de formes verbals senzilles.

 No és com un llibre de contes on els sentiments es descriuen amb detall. En el kamishibai a penes hi ha descripcions; se supleixen amb els dibuixos i amb els diàlegs. El text ha d'ajustar-se als sentiments i formes de pensar dels personatges. Abunden els diàlegs que mostren més fàcilment la personalitat dels protagonistes i afavoreixen que l'audiència s'identifique amb ells.

                                      

Els dibuixos del kamishibai.

 Les làmines tenen els dibuixos grans i de traços clars per a poder ser vistes des d'una certa distància. No es dibuixen detalls ni fons complicats que poden distraure. Les escenes són simples, procurant que causen un cert impacte.

 Els personatges han de ressaltar-se; millor si estan de cara a l'audiència i, en els casos que es considere oportú, en moviment. L'ús de distints plans en les làmines ajuda a crear diferents efectes i sentiments. En aquest  sentit també són importants els colors utilitzats.

 Pot ser un recurs ideal per a recuperar la tradició, en part perduda, de comptar contes als nostres xiquets, sobretot en l'àmbit familiar. Unix a la seua senzillesa la teatralitat incrementada pel teatret que facilita la posada en situació tant de l'audiència com de l’ intèrpret.