No recorde exactament
quin va ser el primer llibre que va caure en les meues mans, però sí que recorde amb molt afecte una de les primeres col·leccions que vaig heretar, es cridava
"Poquito a poco", protagonitzada per Pepa i el seu gat Misi. Era una
col·lecció que t'ensenyava a llegir a poc a poc, des de les vocals fins a les
consonants amb més dificultat. I record posar-me molt contenta quan ja era
capaç de llegir amb facilitat els últims llibres.
Una altra de les
col·leccions que m'encantava era la de “Barrio Sésamo”. I a més quedava molt
bonica en la meua prestatgeria perquè junta formava un dibuix amb tots els
personatges. Era una col·lecció molt didàctica plena de curiositats infantils i
d'aprenentatges útils i educatius.
Quan vaig créixer un
poc més, llegia a tota hora tres contes que tenia de tapa dura de Disney.
M'encantaven les pel·lícules Disney i tindre a la meua disposició les històries
en contes era meravellós. A més m'encantava veure els dibuixos en les pàgines i
vaig acabar aprenent a dibuixar-los.
Els còmics heretats de
ma mare de "Mortadelo i Filemón" eren clàssics en la meua prestatgeria i també els
llegia contínuament, i junt amb ells, tenia un parell més de
"Cebollita", que em feien riure molt i els llegia moltes vegades.
En el col·legi em van
fer llegir alguns llibres, però sempre t'obligaven a llegir un determinat
llibre, mai et donaven l'opció de triar. La majoria de vegades no em cridaven
l'atenció i m'avorrien, per tant, rara era la vegada que me'ls acabava de
llegir.
Hui en dia crec que no
he trobat un gènere que m'apassione, he llegit clàssics com "Los pilares
de la tierra" o "La sombra del viento", i estan bé però no
arriben a enganxar-me. També he llegit Los juegos del hambre que és
una trilogia molt animada, i m'encanta llegir llibres de cultura general o de
llocs del món, però pareix que pel meu estil de vida em costa molt seurem a llegir.
De totes maneres,
seguisc en la meua busca i espere trobar llibres que m'enganxen, perquè quan ho
han fet mínimament, després de la lectura m'he sentit genial, la ment s´enlaira
cap a un altre món i la imaginació vola.
RESSENYA DEL LLIBRE
"La fada dels somnis" (Mercé Viana)
RESSENYA DEL LLIBRE
"Amanida de bruixes" (Rosa Serrano)
Gimcana poética
La gimcana poética, va ser duta a terme per la
professora Núria Olmos i pels alumnes de Formació Literària i es va realitzar a la Facultat de Magisteri el dia 5 de març de 2015, dins de la setmana
d'activitats complementàries (SAC).
És una activitat dinàmica i divertida, que a més
de despertar l'enginy i la creativitat, ajuda a despertar l'interés dels
alumnes i a endinsar-se en el gènere poètic.
L'activitat consisteix a realitzar quatre proves
per grups, d'aquesta manera es treballa la cooperació i l'escolta, i és més
senzill generar noves idees.
En cada prova es lliura un tros de paper, que en
ajuntar-los dóna lloc a un poema.
I qui organitza l'activitat no dóna la següent
prova fins que s'haja aconseguit l'anterior.
Perquè quede constància, s'ha de fer una foto o
vídeo de les proves una vegada acabades.
1a PROVA: CAL·LIGRAMA FELIÇ
Després de descriure les emocions que la poesia
és capaç de transmetre, aquesta prova demanava que férem un cal·ligrama que
fóra capaç d'arrancar-nos un somriure en veure'l.
Ens vàrem reunir per a traure idees i elaborar-lo, i una
vegada acabat, el penjarem en un lloc visible de la Facultat.
2a PROVA: TRACA DE RIMES
Va consistir a triar la primera paraula d'unes
cordes que havien penjades, plenes de paraules. I a continuació, calia pensar en
totes les paraules que podien rimar amb ella, tant rima assonant com a
consonant, i cadascun hauria d'escriure com a mínim dues en tires grans de
colors.
Després, s'engrapen totes a una tira de traca i
s'elabora un poema breu amb totes les paraules que es puga.
3a PROVA: VERSOS MOLT SENTITS
Aquesta prova consistia a recitar uns versos amb
una emoció concreta. Al nostre grup li va tocar l'emoció d'enuig i vam haver de
gravar-nos recitant i expressant els versos amb aquest sentiment.
Consistia a crear una poesia a través de la
composició d'objectes i fer-li una foto. Nosaltres férem una pila de cadires
damunt d'un banc de la Universitat i vam posar un llibre dalt del tot. El que
vam voler expressar és la gran dificultat que suposa avui en dia poder
aconseguir una bona educació i les traves que presenta el govern impedint que
qualsevol puga adquirir una educació pública i de qualitat.
Des del meu punt de vista, aquest tipus
d'activitats ajuden a desenvolupar la creativitat dels alumnes i els ajuda a
conéixer les diferents formes d'aconseguir fer poesia. En aquesta ocasió ha
sigut d'una forma divertida i dinàmica. A més, treballar en equip uneix als
companys i els dóna l'oportunitat d'expressar-se lliurement. Sense dubte, una
bona forma de crear poesia.
RESSENYA DEL LLIBRE
"La fada dels somnis" (Mercé Viana)
Reflexió de la setmana complementària:
Taller de dramatització
La setmana del 20 al 24 d'abril, es va celebrar
la quarta setmana d'activitats complementàries. I una d'aquestes activitats va
ser la que es va dur a terme a l'assignatura de Formació Literària per a
mestres, impartida per la nostra professora Núria Olmos.
L'activitat consistia a utilitzar la
dramatització com una forma d'apropar-nos a la literatura, ja que a través del
moviment i de l'expressió corporal es pot representar el que la literatura
intenta mostrar-nos.
Núria va començar la classe fent que formàrem
part d'un món màgic. Havíem d'imaginar-nos que érem Dorothy, la
protagonista del Mag d'Oz. I a partir d'ací, anàvem passant per diferents
llocs, simulant terratrémols, vent, etc, que ens portaven a diferents
activitats. L'activitat va començar a l'aula fins que aquest viatge ens va
portar a l'exterior de l'edifici.
1a Prova: Havíem d'imaginar que matàvem a
una bruixa entre tots amb el moviment dels braços i les cames.
2a Prova: Vàrem celebrar que ens havíem
desfet de la bruixa abraçant-nos, primer en parelles, després en grups de dos,
en grups de cinc persones, i finalment tots junts.
3a Prova: En aquesta prova ens convertíem en
cebes, i ens havíem d´asseure en cercle. La primera
ceba devia d´arrancar a l’altra ceba de terra i aquestes dues cebes a
la següent i així fins que totes estigueren arrancades.
4a Prova: Havíem de representar en grups un
sentiment amb gestos i la resta de grups havien d'endevinar-los.
5a Prova: Vam fer parelles i uns eren
escultors i altres escultures. Els escultors feien la seua escultura movent el
cos de l'escultura i després li posava nom. Després s'intercanviaven els
papers.
6a Prova: Vam fer dos grups grans. Un
representar un cotxe i després l'altre va fer de rentacotxes pel qual el cotxe
havia de passar. Després es van intercanviar els papers.
7a Prova: Aquesta prova va
consistir a fer diversos grups i havíem d'escenificar una
màquina i el seu funcionament. Després la resta de grups
havien d'endevinar-la.
En acabar les proves vam tornar
a classe molt contents per haver superat les proves i vam finalitzar
l'activitat amb una sessió de relaxament.
Aquesta activitat pense que és una activitat molt
completa i alhora divertida, que ensenya a relacionar la literatura amb la
dramatització. A més de despertar la ment dels xiquets, es treballa la
imaginació, la improvisació, la motricitat i fomenta el treball en equip que és
molt important.
Ho he passat molt bé, m'ha agradat molt i pense
que és una bona activitat per realitzar amb els meus futurs alumnes.
GÈNERES LITERARIS:
Utilitat didàctica
La didàctica de la literatura és un camp
científic encara en procés de definició. Els estudis filològics i els estudis
pedagògics tenen una dilatada tradició; però, no passa el mateix amb les
didàctiques especials, on no hi ha un acord generalitzat en punts com
l'ensenyament de la gramàtica o el paper de la història de la literatura.
Mendoza (1998) afirma que hi ha tres grups
d'activitats que col·laboren per al procés lector: hi ha les que es relacionen
amb el reconeixement de la forma i del significat de les paraules, activitats
d'identificació textual, tipus de text, reconeixement del propòsit i de l'estil
de l'autor; les de precomprensió, és a dir, les de formulació d'anticipacions i
expectatives, les d'elaboració d'inferències, totes encaminades a la verificació
d'hipòtesis de precomprensió; finalment cal tenir en compte les activitats de
comprensió i interpretació.
És important que el docent siga conscient que hi
ha etapes d'aproximació al text i que aquestes han de ser respectades: abans de
la lectura, durant i després. A més d'això, cal delimitar uns objectius molt
clars perquè les activitats amb gèneres literaris no siguen infrautilitzats o
tractades com a pretext perquè el professor treballe qüestions de
metallenguatge.
D'acord apunta Mendoza (2004), l'obra literària
és, en principi, una creació artística, però quan aquesta s'utilitza en les
classes, desperta possibilitats didàctiques de formació lingüística. L'alumne
enfronta una complexa activitat cognitiva de construcció de significats i
d'atribució d'interpretacions, de reconeixements d'elements, de formes, de
relacions, de coneixements i vivències culturals i de la interacció dels
diferents blocs de coneixements lingüístics.
D'altra banda, Santamaría (2006) ix en defensa de
la utilització del conte com a gènere literari més representatiu per a la
inclusió de material literari en les classes. La seua teoria permet reunir
arguments per a la inclusió del conte en detriment d'altres gèneres literaris.
"El conte és una referència literària
fonamental, amb estructura lògica, funcions socialitzadores i fantasia. Aquests
textos imaginatius i artístics acumulen un infinit banc de recursos i
explotacions didàctiques i creen contextos per practicar i usar la llengua i la
cultura meta; tot això permet al professor crear unitats completes de treball
per desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes d'E / LE. SANTAMARÍA
"(2006: 80)
Segons Mendoza (2004), per mitjà dels gèneres literaris,
l'aprenent s'enfronta una complexa activitat cognitiva de construcció de
significats i d'atribució d'interpretacions, de reconeixements d'elements, de
formes i de relacions.
Sanz (2005), el col·loquial pot ser oral o
manifestar-se de manera escrita. Apareix en diversos tipus de discursos, sent
la conversa la seua manera més autèntica. Creiem, doncs, que alguns gèneres
literaris, sobretot els més contemporanis, funcionen com un suport escrit on
podem observar la presència del llenguatge quotidià i posteriorment comprovar
que podem transmutar part de la seua estructura a la pràctica conversacional,
és a dir, serveix d'eina per auxiliar la construcció d'un discurs més autèntic.
"L'art teatral és, entre totes les arts, i
potser entre tots els àmbits de l'activitat humana, on el signe es manifesta
amb més riquesa, varietat i intensitat" (Kowzan, 1975: 176)
Amb aquesta aportació, es reflecteix que la
dramatització pot ser un altre gènere interessant a tractar a classe.
S'incrementa la competència comunicativa de l'alumne en l'àmbit de la
interpretació i comprensió de missatges equívocs, interioritzant el sistema
lingüístic amb una finalitat funcional, situacional o de context. S'impulsa el
perfeccionament fonètic atenuant els possibles errors de pronunciació, així com
accedir a una lectura expressiva, en la qual es presta especial atenció a
l'entonació i al sentit del text. Es proporcionen nous elements al patrimoni
cultural de l'alumnat a través de textos dramàtics de diferents èpoques i
tendències. Gaudeixen amb l'experimentació de la llengua objecte
d'aprenentatge.
En definitiva, els gèneres literaris tenen una
gran utilitat didàctica i a través d'ells podem donar lloc a molts dels
coneixements i aprenentatges relacionant diferents camps de l'educació.
RESSENYA DEL LLIBRE
"Amanida de bruixes" (Rosa Serrano)
MUSICAL
L'activitat triada per a treballar en classe la
literatura és realitzar un musical.
El musical és una producció, dins del gènere
teatral, en la que s'integren en una trama emocional cançons i balls,
acompanyaments instrumentals i interludis, diàleg i, sovint, també danses. Este
gènere va renàixer com es coneix hui en dia en l'Europa del segle XIX com una
variant de l'opereta, encara que en els diferents països existia teatre musical
amb diferents estils: sarsuela, “género chico” i comèdia musical a Espanya,
òpera còmica i music hall a Anglaterra o operette a França. Molt temps després,
durant la primera meitat del segle XX, es va desenrotllar als Estats Units,
país on ha registrat el màxim desenrotllament.
Aquesta activitat es durà a terme en 4 sessions.
Hem de plantejar tant amb el conte com en cada
cançó que mostrem als nostres alumnes els valors en cada dimensió:
a) Valor ètic: imatge de dones i hòmens, idea de
l'amor, idea sobre la societat i el comportament humà, consum, crítica...
b) Valor literari: recursos retòrics, gènere
literari (retrat, diàleg, poema narratiu, descripció...)
c) Valor musical: instrumentació, gènere musical,
importància en la Història de la Música, interpretació…
1ª Sessió: Llegirem un conte en classe i els
alumnes hauran d'identificar les parts del conte, la seua estructura i la forma
en què està escrit. Farem una reflexió sobre la història i sobre els sentiments
i emocions que pot sentir cada personatge. Finalment, entre tots pensarem
finals alternatius i triarem el que més ens agrade. Al finalitzar la sessió es
repartiran els personatges i els guions perquè els alumnes se'ls vagen
aprenent. Podran fer-se grups en què uns alumnes s'encarreguen de
l'escenificació i altres dels balls. (El mestre/a haurà d'encarregar-se de facilitar
als alumnes els diàlegs adaptats per a la realització del musical)
2ª Sessió: Repartirem als alumnes les cançons
prèviament seleccionades que millor s'adapten a la nostra història. (Hi ha
molts musicals que ja tenen les seues pròpies cançons i són més fàcils de
relacionar.) Llegirem la lletra de les cançons i estudiarem la seua estructura
i significat, per a veure quin tipus de rima utilitzen els autors. Intentarem
connectar el significat de les cançons amb el que succeeix en la nostra
història per a què siguen ells els que decidisquen en quin moment del musical
interpretar les cançons. Al final de la sessió es podran donar algunes idees de
passos de balls senzills.
3ª Sessió: En aquesta tercera sessió, es duran a
terme els assajos dels guions i els balls. Els alumnes que representen als
personatges del conte hauran de transmetre les emocions i sentiments
necessàries. A més de projectar la veu i treballar la vocalització.
Els balls hauran de ser senzills i repetitius per
a una millor coordinació i perquè tots els alumnes siguen capaços de
realitzar-los. A més, i el més important, hauran d'expressar amb el moviment
les emocions que es pretenguen transmetre en la història.
4a Sessió: Els alumnes procediran a interpretar
el musical. Podria realitzar-se en classe però una forma de motivar-los i
posar-los en situació seria utilitzar les instal·lacions del col·legi si es
disposa d'elles, per exemple, la sala d'actes. Una altra forma de motivar-los
seria utilitzar disfresses.
Objectius: Treballar la lectura comprensiva i
reforçar els tipus de text i la seua descodificació, reflexionant sobre les
idees que s'intenten expressar. Despertar la imaginació dels alumnes i la seua
creativitat. Despertar l'empatia, entenent el context i la situació en què es
troben els personatges. Amb els diàlegs es pretén treballar la memòria, que
aprenguen a connectar la història i no perden el fil conductor. Amb els balls
es treballa la coordinació, la motricitat i l'expressió corporal. A través de
l'interpretació poden expressar-se, comunicar-se, véncer les seues dificultats
lectores i expressives posant-se davant dels seus companys ajudant-los a perdre
la vergonya.
Tots els alumnes hauran de tindre una
responsabilitat en aquesta activitat per a sentir-se partícips i indispensables
dins del grup.
Aquesta activitat pot ser un bon recurs per a
fomentar el treball en equip i treballar la literatura d'una forma dinàmica,
nova i divertida. Treballar els textos, connectar la música amb el seu
significat i aprendre a expressar les emocions, facilitarà la lectura als
nostres alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada