Mayte Garrido



AUTOBIOBRAFIA LITERÀRIA

No recorde exactament quin va ser el primer llibre que va caure en les meues mans, però sí que recorde amb molt afecte una de les primeres col·leccions que vaig heretar, es cridava "Poquito a poco", protagonitzada per Pepa i el seu gat Misi. Era una col·lecció que t'ensenyava a llegir a poc a poc, des de les vocals fins a les consonants amb més dificultat. I record posar-me molt contenta quan ja era capaç de llegir amb facilitat els últims llibres.

Una altra de les col·leccions que m'encantava era la de “Barrio Sésamo”. I a més quedava molt bonica en la meua prestatgeria perquè junta formava un dibuix amb tots els personatges. Era una col·lecció molt didàctica plena de curiositats infantils i d'aprenentatges útils i educatius.

Quan vaig créixer un poc més, llegia a tota hora tres contes que tenia de tapa dura de Disney. M'encantaven les pel·lícules Disney i tindre a la meua disposició les històries en contes era meravellós. A més m'encantava veure els dibuixos en les pàgines i vaig acabar aprenent a dibuixar-los.

Els còmics heretats de ma mare de "Mortadelo i Filemón" eren clàssics en la meua prestatgeria i també els llegia contínuament, i junt amb ells, tenia un parell més de "Cebollita", que em feien riure molt i els llegia moltes vegades.

En el col·legi em van fer llegir alguns llibres, però sempre t'obligaven a llegir un determinat llibre, mai et donaven l'opció de triar. La majoria de vegades no em cridaven l'atenció i m'avorrien, per tant, rara era la vegada que me'ls acabava de llegir.

Hui en dia crec que no he trobat un gènere que m'apassione, he llegit clàssics com "Los pilares de la tierra" o "La sombra del viento", i estan bé però no arriben a enganxar-me. També he llegit Los juegos del hambre que és una trilogia molt animada, i m'encanta llegir llibres de cultura general o de llocs del món, però pareix que pel meu estil de vida em costa molt seurem a llegir.
De totes maneres, seguisc en la meua busca i espere trobar llibres que m'enganxen, perquè quan ho han fet mínimament, després de la lectura m'he sentit genial, la ment s´enlaira cap a un altre món i la imaginació vola.




Gimcana poética





La gimcana poética, va ser duta a terme per la professora Núria Olmos i pels alumnes de Formació Literària i es va realitzar a la Facultat de Magisteri el dia 5 de març de 2015, dins de la setmana d'activitats complementàries (SAC).

És una activitat dinàmica i divertida, que a més de despertar l'enginy i la creativitat, ajuda a despertar l'interés dels alumnes i a endinsar-se en el gènere poètic.

L'activitat consisteix a realitzar quatre proves per grups, d'aquesta manera es treballa la cooperació i l'escolta, i és més senzill generar noves idees.
En cada prova es lliura un tros de paper, que en ajuntar-los dóna lloc a un poema.
I qui organitza l'activitat no dóna la següent prova fins que s'haja aconseguit l'anterior.
Perquè quede constància, s'ha de fer una foto o vídeo de les proves una vegada acabades.

1a PROVA: CAL·LIGRAMA FELIÇ
 
Després de descriure les emocions que la poesia és capaç de transmetre, aquesta prova demanava que férem un cal·ligrama que fóra capaç d'arrancar-nos un somriure en veure'l.
Ens vàrem reunir per a traure idees i elaborar-lo, i una vegada acabat, el penjarem en un lloc visible de la Facultat.

2a PROVA: TRACA DE RIMES
Va consistir a triar la primera paraula d'unes cordes que havien penjades, plenes de paraules. I a continuació, calia pensar en totes les paraules que podien rimar amb ella, tant rima assonant com a consonant, i cadascun hauria d'escriure com a mínim dues en tires grans de colors.
Després, s'engrapen totes a una tira de traca i s'elabora un poema breu amb totes les paraules que es puga.

3a PROVA: VERSOS MOLT SENTITS
Aquesta prova consistia a recitar uns versos amb una emoció concreta. Al nostre grup li va tocar l'emoció d'enuig i vam haver de gravar-nos recitant i expressant els versos amb aquest sentiment.


4a PROVA: POEMA OBJECTE
Consistia a crear una poesia a través de la composició d'objectes i fer-li una foto. Nosaltres férem una pila de cadires damunt d'un banc de la Universitat i vam posar un llibre dalt del tot. El que vam voler expressar és la gran dificultat que suposa avui en dia poder aconseguir una bona educació i les traves que presenta el govern impedint que qualsevol puga adquirir una educació pública i de qualitat.


Des del meu punt de vista, aquest tipus d'activitats ajuden a desenvolupar la creativitat dels alumnes i els ajuda a conéixer les diferents formes d'aconseguir fer poesia. En aquesta ocasió ha sigut d'una forma divertida i dinàmica. A més, treballar en equip uneix als companys i els dóna l'oportunitat d'expressar-se lliurement. Sense dubte, una bona forma de crear poesia.









RESSENYA DEL LLIBRE 
"La fada dels somnis" (Mercé Viana)









Reflexió de la setmana complementària: 
Taller de dramatització

La setmana del 20 al 24 d'abril, es va celebrar la quarta setmana d'activitats complementàries. I una d'aquestes activitats va ser la que es va dur a terme a l'assignatura de Formació Literària per a mestres, impartida per la nostra professora Núria Olmos.

L'activitat consistia a utilitzar la dramatització com una forma d'apropar-nos a la literatura, ja que a través del moviment i de l'expressió corporal es pot representar el que la literatura intenta mostrar-nos.

Núria va començar la classe fent que formàrem part d'un món màgic. Havíem d'imaginar-nos que érem Dorothy, la protagonista del Mag d'Oz. I a partir d'ací, anàvem passant per diferents llocs, simulant terratrémols, vent, etc, que ens portaven a diferents activitats. L'activitat va començar a l'aula fins que aquest viatge ens va portar a l'exterior de l'edifici.

1a Prova: Havíem d'imaginar que matàvem a una bruixa entre tots amb el moviment dels braços i les cames.

2a Prova: Vàrem celebrar que ens havíem desfet de la bruixa abraçant-nos, primer en parelles, després en grups de dos, en grups de cinc persones, i finalment tots junts.

3a Prova: En aquesta prova ens convertíem en cebes, i ens havíem d´asseure en cercle. La primera ceba devia d´arrancar a l’altra ceba de terra i aquestes dues cebes a la següent i així fins que totes estigueren arrancades.

4a Prova: Havíem de representar en grups un sentiment amb gestos i la resta de grups havien d'endevinar-los.

5a Prova: Vam fer parelles i uns eren escultors i altres escultures. Els escultors feien la seua escultura movent el cos de l'escultura i després li posava nom. Després s'intercanviaven els papers.

6a Prova: Vam fer dos grups grans. Un representar un cotxe i després l'altre va fer de rentacotxes pel qual el cotxe havia de passar. Després es van intercanviar els papers.

7a Prova: Aquesta prova va consistir a fer diversos grups i havíem d'escenificar una màquina i el seu funcionament. Després la resta de grups havien d'endevinar-la.

En acabar les proves vam tornar a classe molt contents per haver superat les proves i vam finalitzar l'activitat amb una sessió de relaxament.

Aquesta activitat pense que és una activitat molt completa i alhora divertida, que ensenya a relacionar la literatura amb la dramatització. A més de despertar la ment dels xiquets, es treballa la imaginació, la improvisació, la motricitat i fomenta el treball en equip que és molt important.

Ho he passat molt bé, m'ha agradat molt i pense que és una bona activitat per realitzar amb els meus futurs alumnes.



GÈNERES LITERARIS: 
Utilitat didàctica

La didàctica de la literatura és un camp científic encara en procés de definició. Els estudis filològics i els estudis pedagògics tenen una dilatada tradició; però, no passa el mateix amb les didàctiques especials, on no hi ha un acord generalitzat en punts com l'ensenyament de la gramàtica o el paper de la història de la literatura.

Mendoza (1998) afirma que hi ha tres grups d'activitats que col·laboren per al procés lector: hi ha les que es relacionen amb el reconeixement de la forma i del significat de les paraules, activitats d'identificació textual, tipus de text, reconeixement del propòsit i de l'estil de l'autor; les de precomprensió, és a dir, les de formulació d'anticipacions i expectatives, les d'elaboració d'inferències, totes encaminades a la verificació d'hipòtesis de precomprensió; finalment cal tenir en compte les activitats de comprensió i interpretació.

És important que el docent siga conscient que hi ha etapes d'aproximació al text i que aquestes han de ser respectades: abans de la lectura, durant i després. A més d'això, cal delimitar uns objectius molt clars perquè les activitats amb gèneres literaris no siguen infrautilitzats o tractades com a pretext perquè el professor treballe qüestions de metallenguatge.

D'acord apunta Mendoza (2004), l'obra literària és, en principi, una creació artística, però quan aquesta s'utilitza en les classes, desperta possibilitats didàctiques de formació lingüística. L'alumne enfronta una complexa activitat cognitiva de construcció de significats i d'atribució d'interpretacions, de reconeixements d'elements, de formes, de relacions, de coneixements i vivències culturals i de la interacció dels diferents blocs de coneixements lingüístics.

D'altra banda, Santamaría (2006) ix en defensa de la utilització del conte com a gènere literari més representatiu per a la inclusió de material literari en les classes. La seua teoria permet reunir arguments per a la inclusió del conte en detriment d'altres gèneres literaris.

"El conte és una referència literària fonamental, amb estructura lògica, funcions socialitzadores i fantasia. Aquests textos imaginatius i artístics acumulen un infinit banc de recursos i explotacions didàctiques i creen contextos per practicar i usar la llengua i la cultura meta; tot això permet al professor crear unitats completes de treball per desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes d'E / LE. SANTAMARÍA "(2006: 80)

Segons Mendoza (2004), per mitjà dels gèneres literaris, l'aprenent s'enfronta una complexa activitat cognitiva de construcció de significats i d'atribució d'interpretacions, de reconeixements d'elements, de formes i de relacions.

Sanz (2005), el col·loquial pot ser oral o manifestar-se de manera escrita. Apareix en diversos tipus de discursos, sent la conversa la seua manera més autèntica. Creiem, doncs, que alguns gèneres literaris, sobretot els més contemporanis, funcionen com un suport escrit on podem observar la presència del llenguatge quotidià i posteriorment comprovar que podem transmutar part de la seua estructura a la pràctica conversacional, és a dir, serveix d'eina per auxiliar la construcció d'un discurs més autèntic.

"L'art teatral és, entre totes les arts, i potser entre tots els àmbits de l'activitat humana, on el signe es manifesta amb més riquesa, varietat i intensitat" (Kowzan, 1975: 176)
Amb aquesta aportació, es reflecteix que la dramatització pot ser un altre gènere interessant a tractar a classe. S'incrementa la competència comunicativa de l'alumne en l'àmbit de la interpretació i comprensió de missatges equívocs, interioritzant el sistema lingüístic amb una finalitat funcional, situacional o de context. S'impulsa el perfeccionament fonètic atenuant els possibles errors de pronunciació, així com accedir a una lectura expressiva, en la qual es presta especial atenció a l'entonació i al sentit del text. Es proporcionen nous elements al patrimoni cultural de l'alumnat a través de textos dramàtics de diferents èpoques i tendències. Gaudeixen amb l'experimentació de la llengua objecte d'aprenentatge.


En definitiva, els gèneres literaris tenen una gran utilitat didàctica i a través d'ells podem donar lloc a molts dels coneixements i aprenentatges relacionant diferents camps de l'educació.



RESSENYA DEL LLIBRE
"Amanida de bruixes" (Rosa Serrano)







MUSICAL





L'activitat triada per a treballar en classe la literatura és realitzar un musical.

El musical és una producció, dins del gènere teatral, en la que s'integren en una trama emocional cançons i balls, acompanyaments instrumentals i interludis, diàleg i, sovint, també danses. Este gènere va renàixer com es coneix hui en dia en l'Europa del segle XIX com una variant de l'opereta, encara que en els diferents països existia teatre musical amb diferents estils: sarsuela, “género chico” i comèdia musical a Espanya, òpera còmica i music hall a Anglaterra o operette a França. Molt temps després, durant la primera meitat del segle XX, es va desenrotllar als Estats Units, país on ha registrat el màxim desenrotllament.

Aquesta activitat es durà a terme en 4 sessions.

Hem de plantejar tant amb el conte com en cada cançó que mostrem als nostres alumnes els valors en cada dimensió:
a) Valor ètic: imatge de dones i hòmens, idea de l'amor, idea sobre la societat i el comportament humà, consum, crítica...
b) Valor literari: recursos retòrics, gènere literari (retrat, diàleg, poema narratiu, descripció...)
c) Valor musical: instrumentació, gènere musical, importància en la Història de la Música, interpretació…

1ª Sessió: Llegirem un conte en classe i els alumnes hauran d'identificar les parts del conte, la seua estructura i la forma en què està escrit. Farem una reflexió sobre la història i sobre els sentiments i emocions que pot sentir cada personatge. Finalment, entre tots pensarem finals alternatius i triarem el que més ens agrade. Al finalitzar la sessió es repartiran els personatges i els guions perquè els alumnes se'ls vagen aprenent. Podran fer-se grups en què uns alumnes s'encarreguen de l'escenificació i altres dels balls. (El mestre/a haurà d'encarregar-se de facilitar als alumnes els diàlegs adaptats per a la realització del musical)

2ª Sessió: Repartirem als alumnes les cançons prèviament seleccionades que millor s'adapten a la nostra història. (Hi ha molts musicals que ja tenen les seues pròpies cançons i són més fàcils de relacionar.) Llegirem la lletra de les cançons i estudiarem la seua estructura i significat, per a veure quin tipus de rima utilitzen els autors. Intentarem connectar el significat de les cançons amb el que succeeix en la nostra història per a què siguen ells els que decidisquen en quin moment del musical interpretar les cançons. Al final de la sessió es podran donar algunes idees de passos de balls senzills.

3ª Sessió: En aquesta tercera sessió, es duran a terme els assajos dels guions i els balls. Els alumnes que representen als personatges del conte hauran de transmetre les emocions i sentiments necessàries. A més de projectar la veu i treballar la vocalització.
Els balls hauran de ser senzills i repetitius per a una millor coordinació i perquè tots els alumnes siguen capaços de realitzar-los. A més, i el més important, hauran d'expressar amb el moviment les emocions que es pretenguen transmetre en la història.

4a Sessió: Els alumnes procediran a interpretar el musical. Podria realitzar-se en classe però una forma de motivar-los i posar-los en situació seria utilitzar les instal·lacions del col·legi si es disposa d'elles, per exemple, la sala d'actes. Una altra forma de motivar-los seria utilitzar disfresses.

Objectius: Treballar la lectura comprensiva i reforçar els tipus de text i la seua descodificació, reflexionant sobre les idees que s'intenten expressar. Despertar la imaginació dels alumnes i la seua creativitat. Despertar l'empatia, entenent el context i la situació en què es troben els personatges. Amb els diàlegs es pretén treballar la memòria, que aprenguen a connectar la història i no perden el fil conductor. Amb els balls es treballa la coordinació, la motricitat i l'expressió corporal. A través de l'interpretació poden expressar-se, comunicar-se, véncer les seues dificultats lectores i expressives posant-se davant dels seus companys ajudant-los a perdre la vergonya.
Tots els alumnes hauran de tindre una responsabilitat en aquesta activitat per a sentir-se partícips i indispensables dins del grup.


Aquesta activitat pot ser un bon recurs per a fomentar el treball en equip i treballar la literatura d'una forma dinàmica, nova i divertida. Treballar els textos, connectar la música amb el seu significat i aprendre a expressar les emocions, facilitarà la lectura als nostres alumnes.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada