Jenifer Zafrilla

Autobiografia literària 

El primer contacte amb la literatura que recorde, va ser amb un llibre que em va regalar el meu iaio amb tan sols huit anys. Recorde que m'encantava llegir-ho, ja que, a hores d'ara encara ho guarde en la meua prestatgeria com si fóra un tresor. Més avant m'agradava molt escriure poesies amb una amiga. Juntes vam fer un quadern amb poesies. En el col·legi manaven lectures obligatòries amb les que no recorde haver gaudit perquè no deixaven triar, t'obligaven a fer un resum de cada capítol i se'm feia pesat. En secundària manaven també lectures obligatòries i no recorde cap llibre perquè no em va motivar molt llegir-los. Després d'acabar l'institut, com en els dos graus que vaig fer no manaven lectures vaig abandonar la literatura per un bon temps. 

Va tornar a agradar-me llegir en primer de magisteri. Un professor ens va manar un tipus de llibres que giraven entorn del sentit de la vida, i vaig gaudir moltíssim llegint-los, fins al punt que vaig començar a llegir sense obligacions i em vaig adonar què no era que no m’agradara llegir sinó que no havia trobat el tipus de llibres adequats per a mi. 

Per altra banda, en maig de l'any passat vaig patir un accident en el treball el qual em va crear tres hèrnies a l'esquena. Vaig estar la major part de l'estiu en el llit pel dolor. L'única cosa que m'alleujava, era surar en l'aigua i vaig començar a llegir llibres de creixement personal i espiritual per passar l'estona i ocupar la ment. Eixos llibres van fer que poguera fer front al que m'havia passat, ja que, en eixos moments no sàvia com afrontar-ho. Gràcies a ells, vaig tornar a riure i acceptar el meu nou estil de vida. El meu nou hobby era la lectura. Em vaig donar compte que és una via d'escapada de la rutina, que et fa sentir, emocionar-te, reflexionar, riure i moltes vegades plorar i sobretot a créixer com a persona. A hores d'ara no imagine la meua vida sense els meus llibres. Enmig de la rutina, treballs, exàmens, una part de mi sempre pensa: " tranquil·la, quan lliges, tot això desapareixerà".

Gimcana Poètica

L'activitat ''Gimcana Poètica'' es va realitzar en la Facultat de València el dia 05/03/2015, L'organitzadora va ser Núria Olmos i l'objectiu era acostar als alumnes al gènere poètic. 

La primera prova s'anomenava, ''cal·ligrama feliç''. Consistia a escriure un cal·ligrama que transmetera alegria i felicitat, una vegada escrit, calia penjar-lo en algun lloc visible de la universitat. El nostre grup ens vam reunir en la cafeteria i cada integrant del grup anava dient una frase que li agradava, si tots els del grup estaven d'acord amb ella, l'escrivíem. En aquesta prova la meua aportació va ser ''la vida només val la pena viure-la si es viu somrient''. El resultat va ser un cal·ligrama en forma de cara somrient. La segona prova, ''traca de rimes'', consistia en triar una paraula d'entre les diferents que estaven penjades en una corda, escriure diverses paraules que rimaren amb ella i finalment escriure un poema breu. En el nostre grup, cada un de nosaltres vam escriure dues paraules que rimaren i vam fer el poema en grup amb eixes paraules. La tercera prova, ''Versos molt sentits'', es tractava de memoritzar un poema i recitar-ho en grup, gravant-ho amb un mòbil, expressant l'emoció que s'indicava en el sobre.Al nostre grup li va tocar l'emoció de la ira, una integrant del grup ho gravà i la resta ho vàrem recitar. 

Per últim la quarta prova, ''el poema objecte''. Consistia a crear una poesia amb la unió d'objectes, per a transmetre un significat simbòlic i fer-li una foto.El nostre grup vam apilar cadires damunt d'un banc i vam posar un llibre damunt, amb la intenció de reflectir lo difícil es fa tindre educació hui en dia amb les noves reformes educatives i l'esforç que requereix poder estudiar.

En la meua opinió aquesta activitat és una ferramenta molt útil per a acostar l'alumnat a la literatura, per mitjà de la poesia. Els xiquets coneixen que és la poesia, aprenen a fer poemes, a rimar, el significat de rima assonant i consonant, millora la creativitat i es treballa el simbolisme. Per un altre costat s'exercita el treball cooperatiu, la comprensió lectora i l'escriptura. És una activitat per a aprendre divertint-se,(per als xiquets de primària és molt important) i en ser un aprenentatge vivencial, aquest perdura molt més.

Com a aplicacions pràctiques d'aquesta activitat, diria que cada una de les proves és una aplicació pràctica, ja que, tot es fa per mitjà de l'experimentació dels alumnes. Per la qual cosa és totalment aplicable als alumnes de primària, adequant el nivell a ells i en un recinte tancat. A més, no necessita un material que siga car, ja que els fulls, els papers i materials que estiguen al seu abast són molt fàcils d'aconseguir. En definitiva, és una activitat assequible, lúdica i molt recomanable per a treballar la poesia en l'aula.

Per a finalitzar voldria afegir que m'ha agradat molt aquesta activitat, perquè m'ha fet donar-me compte que treballar un tema de forma amena i divertida fa que aprenguem més i recordem millor el que hem aprés. I m'ha fet reflexionar sobre el meu futur en la docència, sobre com vull enfocar les meues classes i com a l'hora d'esforçar-te un poc a pensar alternatives perquè els xiquets aprenguen, pots millorar moltíssim la qualitat de l'aprenentatge d'aquests. Fent l'activitat m'adonava del temps que feia que no realitzàvem cap activitat en què utilitzaven la creativitat i el que ho trobava a faltar.

Recomanació de lectura

Recomanació de lectura de literatura infantil en càtala del llibre ''L'àngel propulsat i el dimoni emplomat''.

Vídeo de recomanació de lectura

Recomanació de lectura de literatura infantil en càtala del llibre ''Les vaques futbolistes''.

Les vaques futbolistes

Reflexió 2 setmana complementària

L'activitat de la segona setmana complementaria, estava basada en la dramatització com a forma d'apropar-se a la literatura. La coordinadora, en aquest cas, la professora Núria Olmos, començava explicant-nos una història sobre una nena que vivia en un poble on havien tornats, bruixes, fruites màgiques i màquines formades per persones. D'altra banda, en el conte s'expressaven sentiments d'alegria, de ràbia, de tristesa i d'il·lusió, depenent la situació que es descrivia. Tot el conte estava representat per nosaltres, els alumnes, basant-nos en la nostra creativitat.

M'ha semblat molt interessant aquesta activitat perquè treballa diferents aspectes d'una manera amena i divertida. D'una banda es treballa la cooperació entre companys, en grups reduïts i en grups grans, i requereix per part dels grups un treball cooperatiu. En el qual no solament han de treballar junts, sinó que, no existeix un ordre a seguir pel que entre tots han de posar-se d'acord en el que triar, que van a representar i com ho van fer. Això em sembla molt interessant perquè de normal sempre es donen unes directrius molt rígides i en aquesta activitat depén que es posen d'acord els alumnes perquè es realitze. També es restringeix totalment la figura passiva del xiquet, cosa que hauria de ser el normal i rarament l’observem a les aules. A més,  conéixer formes de realitzar activitats on l'alumnat siga tan actiu és molt positiu per a la nostra formació.

D'altra banda es treballa la creativitat que crec que és molt important, ja que el sistema educatiu per pròpia experiència mata la creativitat dels alumnes des de ben menuts, marcant-los activitats molt pautades en les quals no s'activa la creativitat. I aquesta és molt necessària, per exemple en la literatura, pel que és important que el dia de demà la treballem a l'aula.

A més de treballar aquests aspectes, treballa la literatura al llarg de tota l'activitat amb el conte, despertant la creativitat que és tan important per a la composició de textos literaris i acabant amb l'anotació que ha fet la professora, (que el dia de demà, quan posem en pràctica aquesta activitat), per finalitzar se li pot demanar als alumnes que realitzen un xicotet conte sobre alguna de les màquines que han representat i després de la meua experiència personal he de dir que se'm fa molt més fàcil realitzar el conte després de dur a terme aquesta activitat, perquè ha activat la meua part creativa i crec que és el més positiu que em porte d'aquesta experiència.

En conclusió em sembla una activitat molt positiva per a l'aprenentatge dels xiquets i per a la nostra formació com a futurs docents. La recomane a tots els alumnes de magisteri.

GÈNERES LITERARIS: UTILITAT DIDÀCTICA

Segon Bordieu (2002) els gèneres són institucions literàries perquè cada text està codificat per una sèrie de conviccions socio-institucionals definides pel camp literari, és a dir, per un sistema d'agents i posicions, estructurat per relacions de força al voltant dels béns específics (els béns literaris) i regits per interessos i valors que li són propis. Els gèneres literaris constitueixen un sistema de classificació de les obres literàries que respon a esquemes de composició. L'opinió més estesa a aquest respecte és que hi ha tres grans gèneres literaris (també cridats per alguns autors "archigèneres" o "gèneres naturals") que són la lírica, l'èpica i el teatre o gènere dramàtic. Alguns crítics també inclouen un quart gènere, el didàctic assagístic. 

La classificació de les obres en els distints gèneres i subgèneres permet relacionar una obra amb creacions anteriors, facilita la seua comparació amb altres composicions que empren el mateix esquema i ajuda a l'estudi del fenomen literari. Aquests esquemes de composició que són els gèneres, serveixen autors i lectors com a horitzó de referències i expectatives a l'hora de crear i interpretar una obra. En l'actualitat, els gèneres no es conceben com a categories tancades, sinó que s'entenen com a formes en constant evolució a través de les aportacions dels distints autors al llarg de la història. A més, un text literari adscrit a un dels gèneres pot participar d'algunes de les característiques dels altres.

Segon Mendoza (2004) , per mitjà dels Generes literaris, l'aprenent enfronta una complexa activitat cognitiva de construcció de significats i d'atribució d'interpretacions, de reconeixements d'elements, de formes i de relacions. A més, el gènere literari suscita que es produïsca l'aprenentatge a través de la interrelació del saber, de coneixements i vivències culturals i de la interacció dels distints blocs de coneixements lingüístics, pertinents per al desenrotllament d'una sèrie d'habilitats, entre elles comunicatives i pragmàtiques. En relació als gèneres literaris que es poden abordar en la classe, és bo plantejar-se les següents reflexions.

En primer lloc, és important abordar l'estudi del fet literari des dels criteris de classificació que separen els textos literaris de què no ho són. En segona instància, és necessari transmetre als alumnes la importància dels aspectes formals i de les tècniques estètiques en els textos literaris. En definitiva, transmetre la idea que, respecte a altres textos més funcionals, en literatura és tan important o més com s'elabora i es percep un missatge, que el que podria definir-se com el seu contingut referencial. En aquest sentit, els següents conceptes poden ajudar a conceptualitzar la realitat complexa de la creació literària: l'autor, el contingut de l'obra, el públic i el llenguatge treballat. En tractar amb un text ens proposaríem com a objectius possibles: distingir gèneres literaris i extraliteraris; especificar els components formals (reconéixer bidireccionalitat escriptor-receptor, desglossar elements integrants) ; especificar la diversitat de la tipologia (popular /culte, tradicional /subliteratura, anècdota / conte / novel·la).

En conclusió el gèneres literaris són una ferramenta clau per a l'aproximació dels alumnes a la literatura. Mitjançant l'estudi de cada gènere s’obri un món de possibilitats didàctiques.

Proposta didàctica: Gènere teatral, l’expressió corporal i la dramatització

Segons Puebla Ortega, el gènere dramàtic desenvolupa una acció que uns personatges porten a terme en un temps i un lloc determinat, posseeix una estructura externa i un llenguatge específic i inclou una sèrie de notes que s'anomenen acotacions. Les parts principals en què es divideix una obra dramàtica tenen el nom d'actes. Cada acte representa una fase del desenvolupament de l'acció. L'espai de temps que transcorre entre dos actes es denomina entreacte. El final de cada acte sol coincidir amb un moment de tensió dramàtica. El diàleg o conversa entre diversos personatges, encara que apareix en altres gèneres, és la forma d'expressió més característica  del gènere dramàtic. Contribueix a la caracterització dels personatges; segons la norma clàssica del decore, cada personatge ha de parlar segons la seua edat, professió, classe social, etc. 

En la classificació de subgèneres dramàtics es distingeix entre menors i majors, que depenen de la durada de l'obra. En els majors, les representacions solen durar una o diverses hores i els menors solen representar-se agrupats o en els entreactes d'obres més llargues, com ocorria en els entremesos de l'època barroca espanyola.

El teatre és un mitjà per a expressar sentiments i emocions, per a narrar històries, per apropar-se amb altres persones. El teatre és una activitat que potencia la competència literària i comunicativa. És important i necessari ensenyar als alumnes a expressar-se, a comunicar-se, a véncer les seues dificultats lectores i expressives, a exposar-se davant de la resta de companys per poder assolir tota la riquesa expressiva que aporta el teatre. Així doncs, el teatre és una part molt important en l’educació de l’expressió corporal i oral dels alumnes. Els dóna eines per aprendre a expressar i comunicar els sentiments propis, emocions, enriquir la seua comprensió, expressió, els seus mitjans d’expressió i la seua espontaneïtat. 

Per mitjà de la dramatització, l’expressió oral i cor-poral, el teatre pot ajudar els xiquets a progressar en l'assoliment de la competència literària. Altre aspecte important del teatre és el treball en equip. Els alumnes aprenen la importància de treballar conjuntament, reconeixen que en un equip tots els integrants són importants i que es treballa per portar endavant un projecte comú.

L'objectiu principal d’aquesta proposta didàctica és tractar que els alumnes generen interés per la lectura. Que sàpien que per mitjà del gènere dramàtic, la lectura pot ser molt divertida i imaginativa i que per mitjà d'ell poden aflorar sentiments i poden interpretar.

La proposta didàctica serà per al primer cicle de l’Educació Primària. La durada de les sessions de teatre serà d`una hora setmanal.

Proposta d’activitats: Sessió de massatges que ajudaran al fet que es relaxen i tranquil·litzen; dramatització d'escenes de contes; representacions amb titelles de contes; interpretar llibres d'imatges; interpretar distints personatges d'obres de teatre; inventar un final diferent per al llibre e interpretar-ho a la classe; improvisació; Interpretació de cançons. Aquestes activitats es poden treballar mitjançant l’obra ''t’he agafat caputxeta''.

Les finalitats d’aquestes activitats són despertar i augmentar l’interés de l'alumne per la lectura; potenciar la comprensió lectora; descobrir les possibilitats que ofereix la lectura com a forma d'entreteniment i gaudir del temps lliure; aprofundir en el domini de la llengua; Desenrotllar una lectura comprensiva, eficaç i fluida; exercitar la lectura expressiva; animar la producció pròpia de textos; utilitzar la lectura com a font de plaer, d'informació i d'aprenentatge així com a medi de perfeccionament i d'enriquiment lingüístic i personal i expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives.

Com afirma Teresa Colomer mitjançant les lectures del que han de representar i assolint-les per a representar-les, l'alumnes adquireixen un saber llegir literari d’una forma vivencial i pràctica perquè com diu Teresa Colomer "perquè s'adquirisca un saber llegir literari ha d'haver-hi un canvi en les metodologies tradicionals, i una nova articulació i integració en un nou marc general de l'educació literària, que s'ha d'enfocar en la integració del registre literari en els diversos usos lingüístics . Ha d'haver-hi una construcció del coneixement per part de l'alumne. Una interacció educativa prioritzant la comprensió. Una ampliació del corpus literari així com un gran increment del contacte amb el text a més d'una àmplia interrelació entre recepció literària i expressió escrita.

Per altra banda, en aquesta proposta didàctica per a elegir els diversos materials que s'utilitzaran com senyala Patrici Batalla i Mercè Segarra, serà responsabilitat dels mestres posar a l’abast de la mainada bons llibres i produccions literàries de qualitat. Cal una gran motivació per part dels professionals de l’ensenyament per poder conéixer les possibilitats que disposen a fi de mostrar als xiquets materials que tinguen prou qualitat per a despertar-los l’interés per llegir. Quan parlem de llibres o de produccions literàries de qualitat, entenem que han d’estar escrits en el llenguatge dels xiquets i xiquetes, amb vocabularis ajustats al món real que els envolta. Les produccions literàries han de tractar de problemàtiques que els siguen properes o que possibiliten el plantejament d’interrogants adequats per a l’edat. D’altra banda, els materials han de possibilitar la creació i recreació del text amb el qual s’ha entrat en contacte.

En definitiva, en aquesta proposta didàctica mitjançant les activitats es treballarà l' expressió corporal, la interpretació, saber llegir literari, la creativitat i la imaginació, la lectura, la comprensió lectora, l'expressió oral, la memòria, la concentració i tot mitjançant el gènere dramàtic, aspectes molt importants a treballar amb els alumnes. 

NOVA VERSIÓ DE LA CAPUTXETA VERMELLA

Vaig a contar-te la meua història. Sóc una nena molt bonica i visc amb la meua mare. La meua mare és una dona molt guapa, té cabells llargs de color d’or i vist sempre amb una capa de color blava, ella és molt previnguda i molt sàvia, M’ha fet una capa amb caputxa de color vermell ... I per això tothom em coneix com a la Caputxeta Vermella. Un dia la meua mare em va dir: “Filla meua, s’han de portar aquests aliments a casa l’àvia: fruites dolces, uns pastissos i uns formatges. Però ja saps que l’àvia viu al mig del bosc, oi? I ja saps que és molt perillós creuar el bosc perquè hi viu el llop!!” Al que li vaig respondre: “però mare ... Si jo no tinc por de res!!” La mare em va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés em va dir: “però no parlés amb ningú i no t’entretingues ... Que no fos cas que vingués el llop” Vaig agafar la cistella i vaig emprendre el camí cap a casa l’àvia, pel mig del bosc. Vaig començar a agafar floretes que m’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-me encantada amb els ocells ... I de sobte saps amb qui em vaig trobar?, doncs em vaig trobar amb el llop!! El llop em va preguntar: “On vas nena eixerida?” I fent-me la valenta, li vaig dir: “Vaig a veure a la meua àvia que viu al mig del bosc ... I no et penses que em fas pas por, llop pelut!!” El llop em va mirar i va pensar: “doncs avui podré fer un bon àpat si em menge l’àvia i la neta, je, je” ... Va fer mitja volta i es va dirigir cap a casa de la meua àvia. En arribar allà, va picar a la porta i l’àvia, pensant-se que seria Jo, li va obrir la porta d’allò més confiada. El llop li va saltar a sobre i en un “tres i no res” se la va cruspir. Abans, per això, li havia tret la seua còfia. El llop es va posar les ulleres de l’àvia, i la còfia, i es va posar a dins el llit, tapat fins al nas, a esperar que jo arribara. Al cap d’una estona, vaig entrar a casa la meua àvia i en vaig trobar la porta mig oberta. En veure a la meua àvia ajaguda al llit ... li vaig dir: - Àvia … Quins ulls més grans tens! - Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada. - Àvia … Quines orelles més grans tens! - Són per sentir-te millor Caputxeta! - Àvia … Quines dents més grosses tens! - Són per ... … …  MENJAR-TE MILLOR! I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre mi … I després d’una llarga baralla …Em va menjar!! Al mateix temps, per allà prop hi passava un caçador que, en sentir els meus crits, va decidir vindre a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta, tot tirat per terra i el llop estirat a sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el que havia passat i, amb un ganivet, va llançar-se obrir la panxa del llop. I saps què hi va passar? Doncs el llop es va menjar també al caçador!!! Per sort per a nosaltres, la meua mare que és molt sàvia, en veure que tardava molt a tornar, va vindre a casa de l’àvia i amb un tros de fusta del bosc,  va aprofitar l’empatx del llop i el va matar. Els tres vam sortir de la panxa del llop i ens vam abraçar amb la meua mare. Tot i que havien passat molta por, per fi tot havia acabat bé. Això si... vaig estar castigada sense eixir de casa molt de temps. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

En aquesta nova versió del conte triat s’han canviat els següents  trets observats a classe:

• Tipus de narrador: el primer tret canviat a sigut el tipus de narrador, el compte utilitzava el narrador omniscient, que ho sap tot sobre els personatges (què fan, què pensen, què senten... en qualsevol moment). I ha sigut canviat pel narrador intern (homodiegètic) intervé en la història (n'és un dels personatges) i fa servir la primera persona. En aquest cas, la protagonista.
• El narratari: el destinatari de l’acte narratiu en el compte original era la segona persona del plural, en aquesta nova versió s’ha canviat per la segona persona del singular en les ocasions originals i s’ha ampliat el text per a què apareguera aquest tret de manera més notable.
• Tipus de personatges: en el compte original la mare de la Caputxeta Vermella es un personatge secundari i pla, en la nova versió la mare és un personatge protagonista, ja que es torna fonamental per al desenvolupament de l'acció i rodo ja que és definida.
• El temps verbal: en el compte original el primer paràgraf es fa amb el pretèrit imperfet i en la nova versió la primera part es fa amb el present.
• El final: el final del compte original era diferent al final d’aquesta versió, el caçador era el que salvava a la caputxeta Vermella i en la nova versió és la mare d’aquesta qui la salva. Per altra banda, la moralitat ha desaparegut i ara simplement com en la vida reial la caputxeta castigada sense eixir de casa per un llarg temps.