És una classificació de conjunts d’obres
com la caracterització de certes pautes d’escriptura, de vehiculació editorial
i de lectura, que responen a una concepció massiva de la literatura. Un
cànon estableix les pròpies convencions. No importa gaire si la convenció
es remunta només al segle XVI o al segle que siga és una qüestió històrica:
d’història de la cultura.
El cànon de literarietat ha estat
establert, al llarg dels segles, en funció de paràmetres com són l’opinió sobre
la qualitat estètica, l’originalitat –herència de la mitologia romàntica– o
certs inconfessos elitismes de classe, tant se val. Així, s’han situat
extramurs de la literatura determinades manifestacions massa populars –sovint
orals o difoses per impremta expeditiva, o massa obedients a pautes subgenèriques
mecànicament repetides per facilitar-se envers el públic i el circuit
comercial. És el vast terreny de la “paraliteratura” (entesa com a denominació
neutralitzadora de les connotacions negatives que s’associen amb la literatura
subcultural o de massa), que tan interessants treballs ha suscitat en les
darreres dècades. ( Salvador,V. (1994). Els límits del discurs literari. Articles
de didàctica de la Llengua i la Literatura,1.15-26.)
Jenifer Zafrilla Cervera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada