En tot el procés de formació en l'aprenentatge de dominis
receptors i d'habilitats de lectura, té especial rellevància la correlació de
les competències literària i lectora juntament amb l'intertext del lector.
Aquest últim és un component bàsic de la competència literària: l'intertext
personal es recolza, en part, en els coneixements lingüístics del receptor i es
compon, per acumulació integradora, de sabers discursius, pragmàtics i
metaliteraris i d'estratègies receptores.
La formació del intertext del lector es presenta com un
nou objectiu per a l'educació cultural, literària i comunicativa (Mendoza,
1996). Aquest intertext participa en la construcció de la competència literària
perquè a través d'ell es gestionen els sabers actius que habiliten la
competència lectora per establir relacions i reconeixements entre el concret
d'una producció i els trets genèrics o particulars que comparteix amb altres
obres. El intertext s'ha definit com la percepció pel lector de relacions entre
una obra i altres que l'han precedit o seguit (Riffaterre, 1980); actua com a
mediador entre la competència literària i les estratègies de lectura i intervé
en la integració i contextualització pragmàtica dels reconeixements, les
evocacions, les referències i les associacions que un text concret és capaç de
suscitar en el lector.
M. Otten (1987: 346-347) considera el text del lector com
el factor que integra codis culturals extensos (símbols, figures i relats
mitològics, clixés literaris, al·lusions literàries, topoi i altres llocs
comuns als quals tota cultura recorre, sempre mitjançant l'al·lusió),
coneixement de bases i de programes narratius propis dels gèneres literaris
clàssics i dels subgèneres populars i les variants actuals: varietat
d'estructures textuals abstractes, que permeten reconèixer i comprendre, potser
intuïtivament, que s'ha exposat en els textos ; i domini de diverses lògiques
disposades per llegir diversitat de textos. El text més interessant pot
resultar incomprensible, anodí o de limitat interès, no a causa de les seves
pròpies qualitats, sinó a causa de la capacitat del lector per identificar el
seu contingut i els seus valors estètics.
El intertext del lector és l'essencial conjunt de sabers,
estratègies i de recursos lingüístic-culturals que s'activen a través de la
recepció literària per establir associacions de caràcter metaliterari i
intertextual i que permeten la construcció de (nous) coneixements significatius
de caràcter lingüístic i literari que s'integren en el marc de la competència
literària. Al seu torn, l'intertext del lector potencia l'activitat de
valoració personal a través del reconeixement de connexions i del
desenvolupament d'actituds positives cap a diverses manifestacions
artístic-literàries de signe cultural.
(Mendoza Fillola A. Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria)
Mayte Garrido Vargas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada