La intertextualitat és la relació que un
text manté amb altres textos, ja sigan contemporanis o històrics; el conjunt de
textos amb què es vincula explícita un text constitueix un tipus especial de
context, que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.
«El text literari s'insereix en el conjunt
dels textos: una escriptura és rèplica (funció o negació) d'un altre (d'altres)
text (s). Per la seva manera d'escriure llegint el corpus literari anterior o
sincrònic, l'autor viu en la història i la societat s'escriu en el text »(J.
Kristeva, Semiotiké. 1969: 235)
La intertextualitat és la relació que un
text (oral o escrit) manté amb altres textos (orals o escrits), ja sigan
contemporanis o històrics; el conjunt de textos amb què es vincula
explícitament o implícitament un text constitueix un tipus especial de context,
que influeix tant en la producció com en la comprensió del discurs.
(Bajtín, M. (1979). Estètica de la creació
verbal. Mèxic: Segle XXI, 1979. - cvc.cervantes.es)
El terme intertextualitat és recent i d'ús
freqüent en la crítica literària. S'han proposat nombroses definicions, però
algunes d'elles anul·len la funcionalitat del terme en incloure dins del
intertextual la multiplicitat de contextos que formen el camp semàntic de
qualsevol paraula. Per als efectes d'aquesta introducció a l'apreciació
literària anem a considerar el intertextual com la relació dialògica entre dos
o més textos que produeix un efecte en la manera com podem llegir un text
concret. És a dir, la intertextualitat és una relació explícita o implícita en
l'interior d'un text a un altre text amb el qual l'autor (a) dialoga.
L'enfocament central de la intertextualitat és el diàleg.
(Gómez-Martínez - ensayistas.org)
Mayte Garrido Vargas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada