LITERATURA INFANTIL Y JUVENIL

Reflexionar sobre un concepte tan esmunyedís com la LIJ suposa també reflexionar sobre la infància, sobre la literatura i els seus límits, sobre el paper de l'educació tant en la seva creació com en la seva difusió. Desenvolupem aquest concepte des de l'àrea de la Didàctica de la Llengua i la Literatura, per la qual cosa el seu desenvolupament està molt lligat a les àrees i disciplines que s'hi relacionen: la llengua, la literatura, la pedagogia, la didàctica, la sociologia o la psicologia. (Mínguez, 2012, La definició de la LIJ desde el paradigma de la didáctica de la llengua y la literatura.)

Segons els autors de Promoció de la Lectura (Aique Didàctica 1994)

Perquè la literatura sigua considerada una literatura per a infants i joves, ha de reunir les següents característiques:

1- Descripcions clares, àgils i curtes.

2- Diàlegs freqüents, ràpids, elaborats amb frases que transmetin pensaments complets en poques paraules.

3- Acció ininterrompuda, que desperte la curiositat mitjançant el suspens.

4- Tota la quantitat d'imaginació que siga possible.

5- Humor.

6- Poesia.

7- Atracció i entreteniment.

Poques vegades una disciplina o camp d'estudi s'ha vist tan qüestionada i se l'ha posat en dubte com succeeix amb la literatura infantil i juvenil. Es qüestiona la seua definició fins a la seua mateixa legitimitat. Com bé expressa García Padrí, citant Baumgartner: "... qui es proposa escriure o parlar sobre literatura infantil es veurà abocat a la curiosa situació d'haver d'explicar prèviament quin és en realitat l'objecte que es va a tractar". De manera que he triat, en primera instància, la postura teòrica de J. Rubió: La Literatura Infantil i Juvenil és "aquella branca de la literatura d'imaginació que millor s'adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que de veritat els interessa ". (López Soler D. Literatura infantil i juvenil: assajos crítics i fitxes bibliogràfiques).

En aquest mateix document, la crítica literària argentina Lidia Blanco afegeix: "Si en la recerca del pacte amb el xiquet es deixa de banda el treball compromès d'un artista, ja no hi ha literatura ... L'objectiu és el desenvolupament de l'escriptor per a xiquets i el enfortiment del circuit que integra amb el xiquet i el selector intermediari ".

Literatura infantil i juvenil és la literatura escrita dirigida a lectors adults, xiquets de qualsevol edat, de prelectors a adolescents. Com el seu mateix nom indica, es subdivideix en literatura infantil i literatura juvenil. Encara que aquest últim concepte de literatura juvenil s'utilitza i analitza amb menor freqüència, es tracta de grups d'edat diferenciats, als quals s'ofereixen temes, estils, formes narratives i punts de vista diferents. (Wikipedia)

“Caldria dir que mentre que els bons llibres per a majors no són sempre per a xiquets, els bons llibres infantils sí que són aquells que també són capaços d'interessar, fins i tot de commoure als adults”. (Tejerina I., 1994, La literatura infantil, un mundo por descubrir, Julia Porras Arévalo)

"... En ella s'integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessen al xiquet" (Cervera J., Revista digital innovació i experiències educatives, nº41 abril 2011)

"És un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor xiquet i un emissor adult que té com a objectiu la sensibilització del primer i com a mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i ha de respondre a les exigències i necessitats dels lectors" (Perriconi G., Atlante Cuadernos de educación y desarrollo, La literatura infantil como instrumento intercultural, Amo García E.)

"Entenem aquest tipus de literatura com la iniciació de les noves generacions al diàleg cultural establert en qualsevol societat a través de la comunicació literària" es desenvolupen els objectius educatius que ha de complir (pàg. 15-42 però també 107-114) i es valora l'adequació al lector model (pàg. 182-190). (Colomer, 1999)

D'altra banda, m'ha semblat molt interessant l'aportació de Hollindale (1997) afegir l'adjectiu "infantil" al terme "literatura" ha suposat almenys dos efectes. D'una banda ha marcat una línia divisòria entre les dues literatures que intenta reflectir les diferències entre dos estadis de la vida humana. De l'altra, com s'ha vist la infància com una fase preparatòria per a l'edat adulta i no sempre com una experiència vital amb els seus propis valors i singularitat, s'ha degradat d'acord amb una mena d'experiment provisional a l'espera de les complexitats que han d'arribar.

(Mínguez, 2012, La definició de la LIJ desde el paradigma de la didáctica de la llengua y la literatura.)

"Aquesta literatura està dirigida a un públic en formació amb una competència literària en creixement exponencial i que descobrirà paraules, estructures, recursos, etc., a mesura que entren en contacte amb els llibres. També, inevitablement, hi haurà un transfons ideològic ". (Hollindale, 1992) (Minguez X., Cap a una definició de la literatura infantil i juvenil i els seus àmbits)

Finalment, una cita que m'ha agradat molt:

"I si les històries per a xiquets foren de lectura obligatòria per als adults?" (José Saramago)