PREGUNTES CLAU

TALLER DE POESIA

                          

Al currículum de l’Educació primària de la Comunitat Valenciana, concretament al Bloc 4: Educació literària, observem que, en general, la presentació del gènere literari de la poesia en l’àmbit educatiu es troba menyspreada , hem observat que el seu tractament és quantitativament baix, en contraposició a altres gèneres com pot ser la narrativa. Per aquesta raó és molt important treballar amb els alumnes de primària activitats que fomenten l’ús de la poesia.

Gràcies a la poesia podem treballar la creativitat dels xiquets així com potenciar les seues capacitats i la seua imaginació. Aquest és el motiu per al qual anem a elaborar aquest taller de poesia, i ho farem ambla següent activitat.

ELS SOBRES SECRETS

Aquesta és una activitat per a realitzar la creació d'un poema en grup. En cada sobre hi haurà xicotetes cartolines -quatre, cinc, sis o les que es vulguen- amb una paraula en cada una (no tenen per què ser necessàriament paraules rimades). Es reparteixen els sobres i s'uneixen en grups de 4 o 5 alumnes. Amb les paraules que els han correspost a cada un, intenten crear un poema. A continuació es mostren dos exemples de paraules que poden estar incloses en els sobres:

• ESTIU, ALEGRIA, SOMRIURE, PARDAL, RIU

• MAR, SORRA, SOL, PEIX ,CALOR

Hem triat aquesta activitat en la qual pretenem treballar amb alumnes de 3r de primària els següents aspectes de la poesia, és a dir, que els poemes que realitzen incloguen aquestos aspectes en major o menor mesura:

LA RIMA

Segons els sons que coincideixen es poden donar els següents tipus de rima:

Consonant: coincideixen vocals i consonants ( SOMRIURE/ VIURE)

Assonant: coincideixen només les vocals (MARIA/ TIA)

LES ACTITUDS LÍRIQUES

Anem a introduir els infants en l’actitud lírica que és el punt de vista que el poeta escull , en aquest taller sols en centrarem en el JO LÍRIC a causa de l'edat dels alumnes.

• Poema: acte comunicatiu

• Es poden classificar a partir de les tres persones gramaticals

JO LÍRIC

El parlant, el poeta, es converteix en subjecte líric, en el centre del discurs.

Hi ha un procés d'introspecció i descobriment interior. Tot el poema mostra la intimitat del poeta.

Predomini de la primera persona gramatical (morfemes verbals, pronoms i possessiu).

He anat a la platja de la Malva-rosa

I he recordat el seu cabell roig com una rabosa.

METÀFORES  

Per a finalitzar també volem treballar l’ús i el tipus de metàfores.

Metàfora impura

Identificació entre el terme real i l’imaginari estant els dos presents en el text sense nexes de

comparació.

R és I: “Les teues dents (R) són perles (I)”

Metàfora pura

No apareix el terme real: “Les perles de la teua boca

ADAPTACIÓ DE “ELS TRES PORQUETS”

Sort que ja m'han posat les vacunes de l'al·lèrgia. Ara ja visc amb els meus amics, els tres porquets, i puc jugar amb ells quan vullga. Em va costar molt de temps poder explicar-los el problema que tenia. Jo sóc una persona molt tímida i sensible, però per un altre costat m'agrada molt jugar i córrer, llavors vaig decidir ser valent i anar a parlar amb ells, però no sé perquè sempre fugien de mi.

Vaig anar a parlar amb el més xicotet i va eixir corrent cap a sa casa. Quan li vaig cridar al timbre, la meua al·lèrgia em va fer esternudar li vaig destruir la casa sense voler. Va eixir corrent cap a la casa del seu germà mitjà, i jo vaig anar darrere per a demanar-li perdó. Quan vaig arribar a la porta vaig tornar a esternudar destruint també la casa del porquet mitjà.

Vaig vore als dos porquets córrer cap a la casa del germà major i jo vaig anar molt de pressa darrere d'ells a demanar perdó. Però es van ficar dins de la casa i no em van voler obrir. Em va donar un altre atac d'al·lèrgia però la casa del germà major estava molt ben construïda i va aguantar. Vaig cridar al timbre moltes vegades però res, no m'obrien.

De sobte, vaig escoltar als tres porquets cridar-me que no aconseguiria que m´els menjara. Eixa no era la meua intenció, i de la impotència vaig començar a plorar. Els porquets a l'escoltar-me es van sorprendre i van eixir preocupats. Aleshores, vaig poder comptar-los que jo només volia jugar amb ells i que sentia haver-los destrossat les cases, no podia controlar la meua al·lèrgia. Així que els porquets em van comprendre, em van acompanyar a posar-me les vacunes per a l'al·lèrgia i em van deixar viure amb ells. El bosc és fred i perillós.

Moralitat: Les coses no són sempre el que pareixen.

1.     He afegit una moralitat al conte.

2.     He canviat l'estructura lineal per una no lineal, en la que comence pel final del conte, per tant, al recordar els esdeveniments que succeïxen podríem estar parlant del flash back.

3.     També he modificat el final del conte.

4.     El narrador ara és un narrador intern (homodiegètic) , el llop.

5.     Les paraules dels personatges s'hi introdueixen al discurs del narrador en forma de proposició subordinada substantiva (discurs indirecte) : "Y de sobte vaig escoltar als tres porquets cridar-me que no aconseguiria que m´els menjara."

6.     El llop és ara el protagonista del conte, a més és un rodó perquè li he afegit més característiques (tímid, té al·lèrgia, sensible...) Els porquets passen a ser antagonistes.

TOT ESPERIT

En Joan va rebre un  correu un mes abans de la visita dels inspectors  , a primers d’octubre van picar a la porta de Joan un xic i una xica joves . Es van presentar molt educadament:

-          Hola soc Maria Marti inspectora llicenciada per la universitat de Valencia , vaig ser de les primeres de la meua promoció , encantada Joan.

-          Hola Maria , va dir en Joan.

-          Hola jo soc en Pep Guardiola  també inspector llicenciat però a diferència de Maria jo vaig estudiar en la universitat de Castelló i no vaig obtindre  notes massa destacables.

Després de totes aquestes presentacions els dos inspectors li van dir a Joan que el seu estat civil actualment era el de  fantasma.

-          Últimament benvolgut Joan no saps la de casos que hi ha d’aquest estat civil, digué la Maria .

-          No cal que te preocupes per res, va continuar el Pep, la teva família no notarà massa canvis, tens sort de ser un fantasma.

-          Però que passarà amb la vida que porto? Va preguntar el Joan.

-          No res home  , la Maria va intentar tranquil·litzar-lo , quasi no notaràs a diferència, pots donar gracies de no ser un vampir, això si que es un perill per a la teva família, li va dir el Pep.

La conversa va continuar durant una estona més , Joan va preguntar a Maria i Pep si devia comportar-se   d’alguna forma en especial ? i ambdós respongueren que amb naturalitat.

Joan va acompanyar el inspector fins a la porta de casa, però no li va fer falta obrir-la , els dos joves inspectors llicenciats van travessar-la com si tal cossa i es van  acomiadar dient :

-          Cada cop som més així que no cal que li pegues massa voltes, sols volíem que ho saberes de forma oficial. Ja quedarem per a pegar una volta.

Joan es va quedar pensant que no sols la burocràcia li havia canviat l’estat civil, si no que els mateixos buròcrates també sofrien les seves pròpies errades i no tenien més remei que acceptar-les. I viure tots com a fantasmes en la societat. 

1. He canviat la persona en la que esta narrat el conte
2. Li he donat mes protagonisme a personatges secundaris
3. He canviat el final del conte
4. Finalment he anyadit una reflexió final tancada.

Iván Vilar García

APROXIMACIÓ ALS GÈNERES LITERARIS

Hem dedicat dues sessions a l'aproximació als gèneres literaris. Vam començar examinant en grup set textos i decidirem entre tots quin text era literari i quin no ho era, justificant la decisió amb un mínim de cinc criteris.

La primera reflexió a què ens va portar aquesta pràctica és a adonar-nos que en realitat els nostres criteris de classificació no eren tan precisos com nosaltres pensàvem, ja que en analitzar-los en la correcció ens vam adonar que eren molt ambigus. Per exemple, el voler agradar al lector pot ser una característica dels textos literaris però també podria ser la característica d'un anunci. Pel que nosaltres per classificar els textos amb els nostres coneixements previs, ens guiem per la finalitat, la subjectivitat, el tipus de vocabulari, l'ús de figures literàries, si contava una història o es limitava a transmetre una informació, etc. Però en la correcció ens vam adonar que no és sempre possible guiar-se per aquests criteris. És a dir, ens va ajudar a qüestionar la rigidesa a l'hora de classificar. Per exemple, un anunci publicitari pot tenir una funció estètica i no pertànyer al gènere literari. D'altra banda, també vam poder comprovar que segons la interpretació que es fa d'un text pot tenir una funció o una altra i a més de la principal pot tindre una o diverses secundàries. Un exemple d'això seria el que comentem a clase: un guia turístic pot presentar la funció informativa com a funció principal però també l'estètica com a secundària.

Una altra reflexió a la qual ens va portar aquesta pràctica, és que tots utilitzàvem els mateixos criteris per classificar-los, i que cap grup va aportar informació des d'un punt de vista diferent. Tots ens deixàvem portar per prejudicis de coneixements adquirits prèviament.

En conclusió, aquestes dues sessions ens van mostrar una manera d'aproximar-nos als gèneres literaris amb una metodologia constructivista i reflexiva. Que a més ens va ajudar a reconèixer els diferents tipus de funcions des d´ altres punts de vista .

PARATEXTOS

La funció que compleix és la de secundar, aplicar divisions (com en el cas dels títols) afegir informació addicional (subtítols), bolcar informació sobre el text que s'ha desenvolupat (Pròleg, Prefaci, Epíleg) o simplement per a senyalització i indicacions (Índex)

D'aquesta manera, trobem que el paratext no només ajuda i secunda al text principal, sinó que també li dóna un entorn, facilita la lectura, ajuda a emmarcar els diferents conceptes que han sigut abocats, i afegeix facilitats per a la correcta interpretació, a més d'agilitar aquesta tasca, sense modificar l'essència del mateix.

(Mastermagazine.info)

Els paratextos són les imatges o altres textos que envolten un text central. Ja siga una notícia o un conte, podem obtenir informació o anticipar-nos a la mateixa, sense necessitat de llegir tota la nota del diari o el conte. Aquests elements que envolten el text, ja sigan fotografies, il·lustracions, títols, requadres, frases destacades, s'anomenen paratext, perquè són tot allò que acompanya el text per enriquir-lo.

A través dels paratextos podem observar ràpidament si ens interessa o no un llibre o una nota periodística. Hi ha paratextos gràfics i paratextos verbals.

(Aula365.com)


Mayte Garrido Vargas

INTERTEXT LITERARI

En tot el procés de formació en l'aprenentatge de dominis receptors i d'habilitats de lectura, té especial rellevància la correlació de les competències literària i lectora juntament amb l'intertext del lector. Aquest últim és un component bàsic de la competència literària: l'intertext personal es recolza, en part, en els coneixements lingüístics del receptor i es compon, per acumulació integradora, de sabers discursius, pragmàtics i metaliteraris i d'estratègies receptores.

La formació del intertext del lector es presenta com un nou objectiu per a l'educació cultural, literària i comunicativa (Mendoza, 1996). Aquest intertext participa en la construcció de la competència literària perquè a través d'ell es gestionen els sabers actius que habiliten la competència lectora per establir relacions i reconeixements entre el concret d'una producció i els trets genèrics o particulars que comparteix amb altres obres. El intertext s'ha definit com la percepció pel lector de relacions entre una obra i altres que l'han precedit o seguit (Riffaterre, 1980); actua com a mediador entre la competència literària i les estratègies de lectura i intervé en la integració i contextualització pragmàtica dels reconeixements, les evocacions, les referències i les associacions que un text concret és capaç de suscitar en el lector.

M. Otten (1987: 346-347) considera el text del lector com el factor que integra codis culturals extensos (símbols, figures i relats mitològics, clixés literaris, al·lusions literàries, topoi i altres llocs comuns als quals tota cultura recorre, sempre mitjançant l'al·lusió), coneixement de bases i de programes narratius propis dels gèneres literaris clàssics i dels subgèneres populars i les variants actuals: varietat d'estructures textuals abstractes, que permeten reconèixer i comprendre, potser intuïtivament, que s'ha exposat en els textos ; i domini de diverses lògiques disposades per llegir diversitat de textos. El text més interessant pot resultar incomprensible, anodí o de limitat interès, no a causa de les seves pròpies qualitats, sinó a causa de la capacitat del lector per identificar el seu contingut i els seus valors estètics.

El intertext del lector és l'essencial conjunt de sabers, estratègies i de recursos lingüístic-culturals que s'activen a través de la recepció literària per establir associacions de caràcter metaliterari i intertextual i que permeten la construcció de (nous) coneixements significatius de caràcter lingüístic i literari que s'integren en el marc de la competència literària. Al seu torn, l'intertext del lector potencia l'activitat de valoració personal a través del reconeixement de connexions i del desenvolupament d'actituds positives cap a diverses manifestacions artístic-literàries de signe cultural.

(Mendoza Fillola A. Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria)

Mayte Garrido Vargas