ADAPTACIÓ DE “ELS TRES PORQUETS”

Sort que ja m'han posat les vacunes de l'al·lèrgia. Ara ja visc amb els meus amics, els tres porquets, i puc jugar amb ells quan vullga. Em va costar molt de temps poder explicar-los el problema que tenia. Jo sóc una persona molt tímida i sensible, però per un altre costat m'agrada molt jugar i córrer, llavors vaig decidir ser valent i anar a parlar amb ells, però no sé perquè sempre fugien de mi.

Vaig anar a parlar amb el més xicotet i va eixir corrent cap a sa casa. Quan li vaig cridar al timbre, la meua al·lèrgia em va fer esternudar li vaig destruir la casa sense voler. Va eixir corrent cap a la casa del seu germà mitjà, i jo vaig anar darrere per a demanar-li perdó. Quan vaig arribar a la porta vaig tornar a esternudar destruint també la casa del porquet mitjà.

Vaig vore als dos porquets córrer cap a la casa del germà major i jo vaig anar molt de pressa darrere d'ells a demanar perdó. Però es van ficar dins de la casa i no em van voler obrir. Em va donar un altre atac d'al·lèrgia però la casa del germà major estava molt ben construïda i va aguantar. Vaig cridar al timbre moltes vegades però res, no m'obrien.

De sobte, vaig escoltar als tres porquets cridar-me que no aconseguiria que m´els menjara. Eixa no era la meua intenció, i de la impotència vaig començar a plorar. Els porquets a l'escoltar-me es van sorprendre i van eixir preocupats. Aleshores, vaig poder comptar-los que jo només volia jugar amb ells i que sentia haver-los destrossat les cases, no podia controlar la meua al·lèrgia. Així que els porquets em van comprendre, em van acompanyar a posar-me les vacunes per a l'al·lèrgia i em van deixar viure amb ells. El bosc és fred i perillós.

Moralitat: Les coses no són sempre el que pareixen.

1.     He afegit una moralitat al conte.

2.     He canviat l'estructura lineal per una no lineal, en la que comence pel final del conte, per tant, al recordar els esdeveniments que succeïxen podríem estar parlant del flash back.

3.     També he modificat el final del conte.

4.     El narrador ara és un narrador intern (homodiegètic) , el llop.

5.     Les paraules dels personatges s'hi introdueixen al discurs del narrador en forma de proposició subordinada substantiva (discurs indirecte) : "Y de sobte vaig escoltar als tres porquets cridar-me que no aconseguiria que m´els menjara."

6.     El llop és ara el protagonista del conte, a més és un rodó perquè li he afegit més característiques (tímid, té al·lèrgia, sensible...) Els porquets passen a ser antagonistes.

TOT ESPERIT

En Joan va rebre un  correu un mes abans de la visita dels inspectors  , a primers d’octubre van picar a la porta de Joan un xic i una xica joves . Es van presentar molt educadament:

-          Hola soc Maria Marti inspectora llicenciada per la universitat de Valencia , vaig ser de les primeres de la meua promoció , encantada Joan.

-          Hola Maria , va dir en Joan.

-          Hola jo soc en Pep Guardiola  també inspector llicenciat però a diferència de Maria jo vaig estudiar en la universitat de Castelló i no vaig obtindre  notes massa destacables.

Després de totes aquestes presentacions els dos inspectors li van dir a Joan que el seu estat civil actualment era el de  fantasma.

-          Últimament benvolgut Joan no saps la de casos que hi ha d’aquest estat civil, digué la Maria .

-          No cal que te preocupes per res, va continuar el Pep, la teva família no notarà massa canvis, tens sort de ser un fantasma.

-          Però que passarà amb la vida que porto? Va preguntar el Joan.

-          No res home  , la Maria va intentar tranquil·litzar-lo , quasi no notaràs a diferència, pots donar gracies de no ser un vampir, això si que es un perill per a la teva família, li va dir el Pep.

La conversa va continuar durant una estona més , Joan va preguntar a Maria i Pep si devia comportar-se   d’alguna forma en especial ? i ambdós respongueren que amb naturalitat.

Joan va acompanyar el inspector fins a la porta de casa, però no li va fer falta obrir-la , els dos joves inspectors llicenciats van travessar-la com si tal cossa i es van  acomiadar dient :

-          Cada cop som més així que no cal que li pegues massa voltes, sols volíem que ho saberes de forma oficial. Ja quedarem per a pegar una volta.

Joan es va quedar pensant que no sols la burocràcia li havia canviat l’estat civil, si no que els mateixos buròcrates també sofrien les seves pròpies errades i no tenien més remei que acceptar-les. I viure tots com a fantasmes en la societat. 

1. He canviat la persona en la que esta narrat el conte
2. Li he donat mes protagonisme a personatges secundaris
3. He canviat el final del conte
4. Finalment he anyadit una reflexió final tancada.

Iván Vilar García